Està demostrat que els colors exerceixen un poder sobre les persones i concretament en els infants durant la seva primera i segona etapa de la vida.

El Dr. Max Lüscher argumenta que la tria del color mostra l’estat psicosomàtic i emocional, és a dir, com ens sentim des del més profund del nostre ser. És per això que la seva interpretació ha estat un esglaó important per conèixer a la persona que escull un color concret o diferents colors alhora.

El nen no s’aparta d’aquesta teoria i per tant, intentarem donar quatre pinzellades sobre la interpretació del color en els dibuixos i traços realitzats pels infants.

Durant les sessions reeducatives fem servir la plàstica, la creativitat i els colors com a part de l’aprenentatge de l’escriptura i al mateix temps, com a canal d’expressió de les emocions i sentiments que afloren en el moment de plasmar els traços o el dibuix. És per això, que som conscients i a l’hora receptors de les preferències cromàtiques, per tal d’entendre  millor a l’infant i/o adolescent.

L’elecció del color en un nen pot dependre de diferents factors com el seu estat d’ànim, la varietat de colors que en disposi en aquest precís moment o bé, entre d’altres, l’impacte en la percepció del llapis de color que vagi a utilitzar (color, forma, mida…). D’aquesta manera, l’infant expressa les seves preferències, les emocions i sobretot, intenta amb aquesta tasca divertir-se.

Per tal d’apropar-nos a la bona interpretació del color, cal que l’infant tingui al seu abast tota una gamma de colors per escollir, de manera que sigui la seva espontaneïtat la que decideixi el color que ha de fer servir.

Pot escollir un sol color o molts colors en la seva representació. En el primer cas, i si el nen fa servir sempre el mateix color, ens pot indicar la manca de confiança en sí mateix i per tant, la inseguretat en qualsevol tasca que vulgui emprendre. També l’infant pot expressar mandra o manca de motivació, però en realitat el nen no ens està ocultant res, sinó que desitja ser comprès.  En el segon cas, ens trobem amb un nen alegre amb la capacitat expressiva. És un nen curiós, investigador i entusiasta en les tasques que es proposa i per tant, estem davant d’un nen amb un gran grau de seguretat en si mateix.

També hem de valorar en les seves representacions gràfiques el tipus de colors, si són suaus o bé són vius, si ho plasmen de manera homogènia o barreja molts colors alhora. Els del primer grup són nens més tranquils i emotius, contràriament als que prefereixen colors més vius i barrejats, els quals són més impulsius i combatius, la qual cosa ens indica l’expressió sentiments intensos en el dia a dia.

L’anàlisi del color és un complement important per l’estudi del dibuix, així com cal parar atenció amb el lloc on apareix i amb la intensitat que exerceix a l’hora de fer traços.

 

Significat dels colors[1]:

Vermell: És el primer color que el nen veu. Pot expressar energia, amor, alegria, vigor i entusiasme, però alhora perill o un problema existent en el moment. Si el color vermell apareix en un cor, és clar que ens indica estimació i amor,  en canvi, si s’observa en una arma, per exemple, ganivet , significa amenaça. Aquest color junt amb el groc manifesta creativitat, optimisme, curiositat i extraversió.

Rosa: S’obté amb la combinació del vermell i blanc, per la qual cosa el vermell perd intensitat. Ens indica que el nen és afable, afectuós i de facilitat en els contactes. És normal que faci servir el color rosa per a pintar la cara, les mans i les cames, però també per a acolorir els vestits.

Taronja: Està compost pel vermell i el groc i és un dels colors més brillants. Expressa energia i necessitat de contacte social. El fan servir els nens que gaudeixen dels jocs en equip per a demostrar el seu esperit competitiu i a qui els agrada el poder. És usual fer servir aquest color per acolorir els aliments i els vestits.

Groc: Expressa el coneixement, la curiositat i l’alegria de viure. Quan el color groc és excessiu ens trobem amb un nen hiperactiu, exigent amb sí mateix i amb els altres. És normal fer-ho servir per pintar els cabells, els vestits i el sol.

Blau: Simbolitza l’harmonia i la tranquil·litat. El nen que fa servir aquest color és un nen intuïtiu i sensible. Pot ser un infant introvertit i que li agradi anar al seu ritme. Aquest color és normal observar-ho a l’aigua, als núvols, al cel i a la roba. Tanmateix, si el color no encaixa amb el dibuix, ens indica que es tracta d’un infant que se sent pressionat i que desitja una mica de tranquil·litat i pau.

Verd: Representa la natura i es compon del color groc i el blau. L’infant que fa servir el color verd és sensible, intuïtiu i constant. Però si el fa sevir on no toca, implica que se sent superior als altres. Aquest color és normal trobar-ho en les copes dels arbres, a terra que representa el camp o el jardí, a la roba i a la façana de les cases.

Marró: Aquest color està relacionat amb l’element terra, amb l’estabilitat, l’estructura i la planificació. El nen que l’utilitza sovint aprecia la seguretat i l’estabilitat. És un nen minuciós i pacient, encara que de reaccions lentes.  És habitual observar-ho a les façanes i teulades de les cases, als troncs dels arbres, al terra, a les sabates i a la roba.

Gris: Es forma amb el color blanc i negre. L’infant que l’utilitza lluita entre allò que coneix i allò que desconeix. Li falta una mica de seguretat i per aquest motiu pot deixar-se influenciar pels altres.

Blanc: És molt rar que el nen faci servir aquest color perquè el que fa normalment és deixar els espais buits. Ens pot indicar sentiments reprimits. És normal que aquest color s’observi en l’interior dels núvols i a la roba.

Negre: Aquest color simbolitza l’inconscient, tot allò que no es veu. Si es fa servir en el lloc adequat, transmet confiança en si mateix. En canvi, si no és així, ens indicarà un nen que s’autoprotegeix per amagar els seus sentiments. És habitual que aparegui a les sabates, a les rodes dels cotxes, al cabell i als ulls.

Aquestes interpretacions són una aproximació a l’inconscient de l’infant i s’ha d’entendre, des del pla projectiu, com a un complement més.

[1] Font: Barón Salanova, M. José. El dibujo y la escritura infantil. EOS.