Les torsions en les lletres infantils.

Us animo a inscriure-vos al Seminari de Grafologia que s’impartirà el proper més de març. Per més informació cliqueu aquí

Què significa les torsions en les lletres infantils?

 Quan observem escriptures infantils i preadolescents podem captar a simple vista algunes lletres torsionades en la seva zona superior o crestes com són “l”, “t” o “f” o bé en la zona inferior en les lletres “g”, “j”, ”p” o “f”.

Les crestes amb torsions, és a dir amb desviacions en diferents direccions, són bastant freqüents en l’edat preadolescència. En les sessions reeducatives la majoria de nens disgràfics i molts sense tenir una escriptura disgràfica, presenten torsions en certes lletres.  Tot i que en un adult pot ser un signe recurrent i propi de la seva personalitat, cal diferenciar-se de les torsions en l’edat escolar, malgrat que alguns dels seus significats coincideixen amb els de l’edat adulta.

En primer lloc, hem de procurar que durant la fase de l’aprenentatge del grafisme, l’alumne ha d’executar de manera progressiva els traços dels grafismes amb certa tensió, la qual cosa ens indicaria la bona motricitat fina i el control de la tasca a l’hora d’executar el traç.

Torsions de les lletres dels infants

Les torsions, tant en la seva zona superior o inferior (crestes o peus de les lletres) generalment ens indiquen una situació de patiment i estrès, sobretot en aquells casos en els quals persisteix o fins i tot s’estabilitza en el període escolar de la secundària i el batxillerat.

La investigació estadística (Lena, 1999) va revelar correlacions entre la cresta torsionada i els resultats escolars menys positius, així com dificultat en l’expressió oral i escrita, poca creativitat, menor nivell de lideratge, socialització limitada, poca acceptació de les propostes d’altres persones, sensació de malestar i conflictes.

Les torsions poden llegir-se com a una accentuació dels fenòmens de tensió i resistència, presents també en les crestes còncaves cap a l’esquerra. Tal és així, que alguns estudiosos han plantejat la hipòtesi d’una relació amb disfuncions hormonals i trastorns nerviosos, que ens fan recordar el període que transcorre en l’etapa preadolescent i adolescent.

No cal alarmar-se amb el significat d’aquest signe, sobretot quan es manifesta de manera continguda, la qual cosa posa de manifest també l’esforç d’independència i autonomia, la necessitat de diferenciar-se dels altres, propi del “període del no” que entren en la dinàmica evolutiva normal.

Si les torsions tenen el seu significat i la seva importància durant l’etapa escolar, també ho tenen les desviacions en forma de parèntesi obert i tancat en les crestes i peus de les lletres. Per poder entendre una mica el motiu pel qual l’educador i reeducador de l’escriptura li posa l’èmfasi en la tensió del traç, al marge de la necessitat d’assolir un bon domini el moviment, és perquè les crestes rectes poden ser un factor correctiu en un context gràfic dèbil i habitual en les escriptures durant el procés escolar. És per això que passem a aclarir aquests dos conceptes i el significat que els acompanya:

Les crestes amb un moviment còncau, cap a la dreta, en forma de parèntesi obert “(“, és un moviment d’obertura i relaxació, indicis predominants de cessió, disponibilitat, adaptació dèbil. És un signe que accentua el risc de dependència. En aquests casos el reeducador no ha de reforçar ni afavorir  una actitud excessivament submisa i dèbil, sinó la consciència, la iniciativa, l’expressió dels punts de vista, en definitiva l’autoafirmació. Contràriament en contextos rígids, constitueix un element reequilibrant que suavitza una actitud massa intransigent i inflexible.

Les crestes amb un moviment convex, cap a l’esquerra, en forma de parèntesi tancat “)”, és el resultat d’una dinàmica neurofisiològica relacionada amb la tensió. La informació que ens dóna aquest tipus de moviment és el mecanisme de defensa que fa servir l’individu, enduriment, disponibilitat i adaptació minvades, tancament i reserva, tot i que té un component de “resistència” que pertany al temperament de “l’assaltant” que sempre està llest per a disparar la fletxa. Ens indica desconfiança de tot el que ve de l’exterior, la qual cosa comporta unes relacions marcades per la desconfiança i el mal humor amb la consegüent dificultats relacionals. Cal estar atent en el període prepuberal, la qual cosa pot estar en connexió amb la necessitat d’enfortir les defenses en un moment de canvis ràpids de l’organisme.