Molt sovint podem observar, pares i mestres, els nostres nens reclinats sobre la taula de treball o amb posicions inadequades del braç, la mà i fins i tot veure l’agafament del llapis totalment disfuncional. Quina repercussió té això en l’escriptura del nen?

Doncs, molta. El que és apropiat és estar assegut en angle recte aproximadament, amb les espatlles relaxades i amb el colze recolzat en la taula, sense forçar-ho i dins del pla de l’escriptura, és a dir, del full en el qual s’escriu. La posició de la mà ha d’estar situada per sota de la línia base i la inclinació del full ha de ser cap a l’esquerra pels dretans i cap a la dreta pels esquerrans, afavorint així la coordinació ull-mà durant el moviment gràfic.

La posició de la mà, la postura corporal i la col·locació del full són hàbits que estan íntimament relacionats amb la lletra disgràfica. Els hàbits disfuncional que incrementen significativament la disgrafia estan relacionats amb la posició de la mà per sobre de la línia base i una col·locació del full de manera vertical. La forma d’agafar el llapis pot interferir negativament en nens amb escriptures amb indicis de disgrafia o amb disgrafia moderada.

Per tant, i com a conclusió direm que els hàbits incorrectes mentre s’escriu són una de les causes de la “mala lletra”, no la única, ja que el moviment gràfic també està molt relacionat amb les escriptures infantils deficients.

Hàbits d'escriptura. MesGrafo a Vilanova i la Geltrú.