Què fem?

La Grafopsicologia infantil i la Reeducació de l’escriptura “com a eina auxiliar al món educatiu”

En un procés d’aprenentatge normal, un nen no ha de presentar dificultats greus en els òrgans dels sentits, cap deficiència neurològica i tenir una maduresa motriu pròpia de la seva edat. Per tant, si el procés d’aprenentatge no es desenvolupa de manera correcte al llarg de l’etapa escolar, presenten alteracions en les seves escriptures que inevitablement els ocasiona un baix rendiment acadèmic i el fracàs escolar, si no hi ha la intervenció de l’especialista reeducador.  

És la branca de la ciència grafològica centrada en el coneixement humà i destinada a l’estudi del desenvolupament emocional i grafomotriu de nens i adolescents.

Els nens manifesten a través dels seus grafismes signes de la seva pròpia personalitat (capacitats i actituds) i de la seva maduresa grafoescriptural (trastorns i alteracions).

Aquesta especialitat està centrada en orientar i proporcionar una gran quantitat d’informació en la captació de les alteracions i trastorns escripturals que es manifesten al llarg de l’etapa escolar.

Els denominats nens disgràfics són els nens que executen l’escriptura amb una “mala lletra” o escriptura deficient, no havent cap dèficit neurològic ni intel·lectual que expliqui aquesta deficiència.

La deficiència dels grafismes ve motivada per problemes motrius, emocionals o l’adquisició de mals hàbits des de les primeres etapes d’aprenentatge. No obstant això, també es poden associar a altres trastorns de l’aprenentatge com poden ser el fet de ser esquerrà, el TDAH, la lateralització mal definida, el Trastorn d’Aprenentatge no Verbal (TAnV), la dislèxia, la disortografia, la discalcúlia, els problemes sòcio-afectius, i d’altres.

Les alteracions gràfiques es poden observar en:

  1. L’ordre de la pàgina: conjunt gràfic brut, mala distribució dels espais entre lletres, paraules o línies, línia base molt ascendent o molt descendent, etc.
  2. La qualitat del traç: traç deficient amb pals arquejats i tremolors, lletres molt retocades, angulositats en les tres zones (crestes, ovals o peus), zones mal diferenciades (en crestes, ovals o peus de les lletres), etc.
  3. La forma i la proporció: lletres mal formades, escriptura massa estreta/comprimida o massa estesa, escriptura molt gran o molt petita, diferències en la mida de la lletra, etc.

La disgrafia es tradueix en:

  • una escriptura il·legible, irregular i amb dificultats per lligar adequadament les lletres.
  • Presenta tensió i rigidesa en la realització del gest gràfic, la qual cosa li produeix dolor, cansament i l’escriptura es manifesta lenta i maldestra.
  • Els hàbits com la postura corporal, la posició del braç, colze i mà, la prensió i la col·locació del full durant l’acte escriptura són normalment inadequats.
  • Li manca d’automatització i seguretat en el traç, el que origina uns grafismes insegurs i tremolosos.

La Reeducació de l’escriptura és un conjunt de tècniques i estratègies grafològiques, creatives i gestàltiques que ajuden a modificar de manera gradual la seva escriptura, eliminant el traços innecessaris i els components genètics que no són propis de la seva edat.

La seva aplicació es duu a terme respectant el nen o adolescent des de la seva globalitat, singularitat i progressió madurativa, aconseguint d’una manera amena i divertida una escriptura llegible, ràpida i progressiva, una millora en el rendiment escolar i una autoestima més alta.

És usual que els nens disgràfics tinguin uns hàbits inadequats en relació a la postura corporal, la posició del colze, de la mà i dels dits. Una postura inadequada o disfuncional en qualsevol de les parts del cos implicades en l’acte d’escriure pot generar una grafia deficient.

La connexió entre lletra i lletra de la lletra lligada ajuda a percebre la paula com un “TOT”, contràriament a la lletra deslligada que no respecta el triple espai (espai entre lletres, entre paraules i entre línies).

La lletra lligada pot ser més il·legible, en alguns casos, però això no depèn de la lletra, sinó de la persona que escriu, com són els casos d’escriptures disgràfiques.

La lletra lligada ben executada és molt millor que la lletra deslligada ben executada.

Per què? Doncs perquè:

  • Fa servir moviments circulars
  • És més personal i enriqueix la personalitat
  • Afavoreix la sociabilitat
  • Ajuda a connectar de manera àgil les idees i els pensaments
  • És una escriptura més ràpida
  • S’aprèn a diferenciar formes amb un mateix significat: A a a

El traç es correspon amb el moviment natural de la mà, facilitant que es plasmi les idees mentals al paper.

El cervell desenvolupa una especialització per àrees que integren: La sensació, control del moviment, raonament, més control de la motricitat fina sobre els dits, atenció, augmenta l’activitat neuronal en més àrees, l’aprenentatge és més profund i durador, distinció de cada traç respecte als altres, i aprendre i memoritzar la proporció de la grafia i els trets de cadascuna. Els moviments són més difícils en les lletres menys estereotipades i la necessitat de reconeixement visual crea una major varietat de formes de representar les lletres.

Per tant, la lletra lligada és més atractiva, singular i identificativa i dóna major sentit de l’estil personal i pertinença