Millora de l’Escriptura per a Esquerrans

És desaconsellable incitar al canvi de mà, cal acceptar la seva tendència i ajudar-lo si observem alteracions gràfiques o mals hàbits d’escriptura. La lateralitat esquerra o no definida es converteix en desavantatge per l’aprenentatge i tendeixen a la disgrafia. El fet de ser esquerrà també pot generar altres dificultats alhora de tallar adequadament amb tisores i en l’agafament dels coberts a la taula per menjar. També poden presentar dificultats grafomotrius, i en alguns casos, dificultats emocionals i d’autoestima.

L’escriptura del nen esquerrà generalment té tendència a la inclinació invertida i el traç dels ovals ho fa en sentit invers i amb doble recorregut. Comença les xifres per la zona inferior. Sovint escriuen amb molta pressió i la seva velocitat gràfica és lenta.  Realitza molts traços regressius. Allarga els traços finals o bé queden volats o enlairats sense reposar a la línia base. El moviment progressiu està frenat i li manca destresa i habilitat en el conjunt gràfic. El marge dret sol ser molt gran i sovint irregular. Els hàbits d’escriptura normalment són inadequats, ja que la col·locació de la mà sobre el full està forçada i amb crispació.

És més freqüent observar l’escriptura en mirall en nens esquerrans que dretans.

Si el nen esquerrà pateix problemes emocionals o d’autoestima, podem observar en la seva escriptura: mida de la lletra molt petita o microscòpica que ens indica introversió i manca de confiança. Si fa excessius retocs en les lletres (no es refereix a correccions ortogràfiques) ens informa de que el nen és insegur i pateix ansietat.

Si l’escriptura és estreta i atapeïda ens mostra la necessitat d’apropar-se a les persones i objectes de la seva relació diària. Si el marge dret ,a més de ser ampli és irregular, és un signe de manca de constància, és a dir, que no sempre acaba allò que comença.

Finalment si la signatura és molt petita amb una rúbrica ratllada o envolupant (envolvente) manifesta manca d’autoestima i la necessitat de protecció d’allò que ve del món exterior.

El fet de ser esquerrà pot ser per a alguns nens/alumnes una desavantatge en l’aprenentatge i domini de l’escriptura, no pel fet de ser esquerrà, sinó per la manera d’escriure. A l’escola, el nen esquerrà es veu obligat a imitar els gestos que no estan dissenyats per la mateixa mà que fan servir ells, i per tant, ha de fer una modificació en la seva manera d’escriure en una etapa en la qual encara no ho han interioritzat i automatitzat prou. Això li genera confusió i dificultats afegides al possible trastorn d’estructuració espacial que pateixen sovint els esquerrans.

El moviment inicial, per l’esquerrà, s’inverteix des de l’exterior cap a ell, contràriament del gest gràfic del dretà que es desplaça des del cos cap a l’exterior, la qual cosa li provoca un bloqueig i no visualitzar bé allò que escriu i embrutant el conjunt gràfic. Un altra problema que s’observen en nens esquerrans és la crispació de l’espatlla, braç i mà i el cansament de la mà alhora d’escriure, resultant una escriptura més lenta i maldestra.

• A pares i mestres que observen en els seus nens/alumnes un rebuig a les tasques escrites i que mostren una escriptura lenta, maldestra i retocada.
• Nens /alumnes que realitzen el gest en sentit invers o comencen les xifres i les lletres des de la zona inferior.
• Adolescents entre 12-14 anys els quals no han superat l’etapa cal·ligràfica anterior i per tant, la maduresa de la seva escriptura està per sota de la seva edat cronològica.
• Nens/alumnes que el seu moviment gràfic no és àgil i entorpeix el ritme acadèmic adequat.
• I per últim, nens/alumnes que els seus hàbits d’escriptura són inadequats, motiu pel qual la seva escriptura és deficient i poc clara.

Els problemes plantejats pels nens esquerrans o mal lateralitzats són bastant freqüents i per tant, exigeixen solucions pràctiques. Un dels primers passos és ajudar al nen a superar les seves limitacions i dotar-li d’estratègies per a aconseguir seguretat, acceptació de la seva escriptura i donar-li solucions.

En les sessions reeducatives treballem la posició de la mà, la col·locació del full, la progressió del traçat i la inclinació de la lletra. Abordem i treballem amb l’objectiu d’eliminar els problemes de crispació de l’espatlla, d’arrossegament del braç i de la posició de la mà en escombratge. Assoleixen més velocitat, horitzontalitat, ovalació i harmonia, observant en el seu escrit una gran evolució i  en el nen, la desaparició de la crispació en el pla motriu.

Amb això aconseguim que el nen esquerrà no tingui fòbia alhora de fer les tasques escolars i gaudeixi més de l’expressió escrita, la qual cosa repercuteix positivament en el seu rendiment acadèmic i per tant, ho considerem un gran progrés en l’evolució del seu aprenentatge.